Històries de dones amb connexió personal: la Carme Hospital

Recordo la primera nit que vaig dormir a Platja d’Aro. Va ser a l’Hotel Aromar amb una altra parella amb qui havíem anat a celebrar la revetlla de Sant Joan. Per temes professionals feia anys que jo coneixia en Jordi Comas, però aquell dia vaig conèixer la seva senyora, la Carme Hospital, la qual va ser molt amable, ens va fer una atenció especial i vam poder gaudir d’algun privilegi. El vessant més comunicatiu i de relacions públiques el liderava ell, perquè ella era molt més gestora, i coordinava tant els temes d’administració i de finances com la felicitat de l’equip humà. Tot això va convertir la parella en un equip exquisit per entomar el negoci de la restauració, primer, i el de l’hostaleria, després, just a l’inici del desenvolupament turístic al municipi de Platja d’Aro. Tota una vida creant experiències client i oferint hospitalitat, generositat i amor a la Costa Brava. Elegant, discreta, responsable i una persona excel·lent, que sempre diu les paraules justes, les necessàries, amb la intenció de no dir allò que no toca ni de ferir ningú.

 

És observadora i té cura fins al mínim detall de cadascun dels seus hotels i restaurants, i porta el valor de la gratitud en cadascuna de les seves paraules, ara que ha de fer més discursos i presentacions com a presidenta de la fundació que dona nom i tribut al seu difunt marit. No és cap secret que la vida fa pagar injustícies a qui no les mereix i, malauradament, coneixem el relat d’allò que mai hauria d’haver passat. Però en parlar d’ella, ara que la conec més, i que la vida social i professional actual me l’ha fet més propera, només puc dir que la seva noblesa és alta, que la seva valentia és envejable, que s’ocupa de tot allò que pot i que sempre té una paraula amable, una mirada d’empatia i una resposta per oferir sense esperar res a canvi. Una dona que lidera un projecte empresarial familiar i, alhora, ha hagut de transformar-se en una bonica papallona i liderar la seva vida amb noves situacions, més difícils i més complicades. Malgrat tot, continua empenyent endavant i és un bon exemple de dona, de superació, de creixement personal i de saviesa. Aquella capacitat de treball, aquelles ganes de crear ponts de diàleg entre les diferents administracions i aquella gran estima cap a les Gavarres i cap al nostre mar són valors que ell et va fer compartir i que tu has multiplicat per la teva excel·lència humana que aixopluga la teva capacitat de treball, la teva voluntat de trobar consens, la teva cultura de l’esforç, la teva fortalesa i la teva resiliència, la teva dolça humilitat i el teu amor a la vida. Jo et faria sens dubte filla predilecta per tantes dècades d’il·lusió, de productivitat i d’enamorament cap al poble. El novel·lista i dramaturg Alexandre Dumas va escriure que “els éssers estimats que perdem no reposen sota terra, sinó que els portem al cor”, i tu saps, estimada Carme, que és així. Una abraçada de gratitud per tot!