La primera presentació del meu llibre «Torna a volar, papallona»: memorable
Estava nerviosa perquè debutava com autora del meu primer llibre. Sabia que hi hauria molta gent perquè havien anat confirmant la família, les millors amigues i els millors amics, les amistats professionals que he anat fent al llarg de la meva vida, de totes les empreses i organitzacions on he estat, alumnes de formacions impartides i altres persones que no saben si podran venir i també van compartir aquell escalf rebut. Un d’aquells moments vitals, perquè marquen la teva vida per sempre més. A l’Aula Magna de la Casa de la Cultura de Girona, acompanyada per la Maria Carme Ferrer, llibretera amb ànima i, en aquella data, presidenta del Gremi de llibreters de Catalunya, acompanyada també del periodista Jordi Grau, Degà del Col·legi de Periodistes demarcació de Girona. Això ja era un luxe. I com no podia ser d’una altra manera, el director de màrqueting de l’editorial Amat, en Francesc Tresens, fent-me costat i obrint l’acte
Vaig viure i sentir la força de l’amor, la reina de les emocions, amb cada paraula expressada, cada mirada de complicitat, cada abraçada rebuda, no hi ha paraules per explicar-ho tot!! Escriure per no deixar indiferent és un dels meus propòsits, però tinc clar que sense persones lectores la vida d'una autora no tindria essència. Per tant, volia que fos una presentació emocionalment important i, per això, el meu relat va comptar amb l’emoció de la nostàlgia, els meus inicis, la meva passió i perquè escric d'ençà que era ben jove, i amb l’emoció de la sorpresa, perquè ningú s’esperava que jo hagués escrit la cançó del llibre i que en Gerard Solano, músic i cantautor, li havia posat música i veu i escoltar-lo en directe, afegia més emocions a l’acte. Els astres es van alinear aquell dia, a favor meu, perquè tot va sortir extraordinàriament bé. I després, al costat d’aquell piano negre de cua, que té la sala, envoltada de flors, d’un quadre de papallones fet artesanalment, per a mi, amb flors seques i trossos d’escorça, vaig anar agraint i signant els llibres. Hi havia cua per signar i abraçar-me! Sense paraules però immensament feliç i molt agraïda a la vida per aquesta oportunitat.
Agraïment de nou a tothom, a les cent quaranta persones que estaven assegudes i algunes altres que van viure l’acte a peu dret.
Realment ens ho vàrem passar molt bé, perquè va ser una presentació divertida i emotiva, la més gran de totes les que he fet, però l’inici de moltes altres presentacions amb encant, amb màgia, amb singularitat, pels espais decidits per fer-ho i per la persona li proposo que m’acompanyi, per la nostra connexió personal. Perquè les presentacions, siguin de llibres, o d’altres temes, sempre han de regalar comunicació emocional a les persones assistents.
